¿Qué es un ecosistema?
El ecosistema está formado por: el medio físico, los seres vivos y la relación entre sí.
¿Qué tipos de ecosistemas hay?
Terrestres, acuáticos, mixtos y humanizados.
¿Qué es una especie?
Que nos reproducimos entre si y que nuestros hijos son fértiles.
¿Qué es una población?
Es un conjunto de seres vivos que viven en un mismo medio físico.
Tipos de biomas.
Tundra, taiga, pradera, desierto, selva y sabana.
Ecosistemas en los que viven los seres humanos.
En el ecosistema humanizados y terrestre.
Tipos de animales según su alimentación.
Carnívoro, herbívoros, omnívoro
¿Cómo se alimentan las plantas?
Con el sol y el agua.
Ecosistemas predominante en la zona en la que vives.
Terrestre: bosque mediterráneo.
EXPRIMIDORA
L'exprimidor
Exprimidor
L'exprimidor o juguera és una màquina simple inventada i dissenyada per a poder extreure el suc dels cítrics: taronges, llimones, pomelos. El disseny permet separar i triturar la polpa de les fruites citades de forma manual i senzilla d'operar. Sol trobar-se aquest aparell construït de diferents materials com: plàstic, cristall, metall, etc.
El principi sobre el qual es fonamenta l'exprimidor és molt senzill: la pressió sobre la superfície de la fruita (pela) juntament amb un moviment giratori, treu la polpa, aquest principi s’anomena Principi de Pascal.
De fet aquesta eina a la cuina no es fa gaire necessària, perquè en molts casos n'hi ha prou amb tallar qualsevol cítric per la meitat i estrènyer la seva flexible pela per a extreure la polpa. Aquesta operació sol fer-se sobre un colador per a recollir les llavors que solen contenir aquests fruits.
Tot i que existeixen exprimidors elèctrics (màquines complexes), l’exprimidor de tota la vida és l’exprimidor manual.
Aquest tipus d'eina sol presentar diferents aspectes, una de les més conegudes a les cuines d’arreu del món té una forma ovalada (similar a un ou) amb rugositats o ondulacions sobre la qual se sol posar una fruita tallada per la meitat, i sobre la qual es pressiona per a extreure la polpa. Aquesta forma oval es troba fixa a una mena de plat encarregat de recollir la polpa sobrant. Alguns d'aquests models solen oferir variants amb recollidor de llavors.
Una altra forma més exclusiva d'exprimidor es pot trobar en una variant per a exprimir llimones i que té una forma més complexa, amb un braç de palanca que permet exercir major pressió sobre la fruita. Aquest exprimidor manté els mateixos principis que els altres, difereix només en la forma elegant de la seva ocupació. Aquest intrument sol ser més emprat a la taula pels comensals, que en la cuina pel cuiner; per aquesta raó solen trobar-se alguns d'ells elaborats de metalls i amb disseny.
L'arada: petita història d'un gran invent
1.Què és una "arada"?
Una arada és una eina que fan servir els pagesos per a preparar el camp abans de sembrar-lo.
Ha estat un estri bàsic en la història de la humanitat, ja que s'utilitza des de l'època dels primers pobladors, i en el seu moment va suposar un dels grans avenços tecnològics en l'àmbit de l'agricultura.
2.Per a què serveix?
L'arada serveix per a remoure la capa superior del camp. Així el pagès aconsegueix 4 coses:
-que pugin a la superfície els nutrients soterrats
-que quedin enterrades les males herbes i les restes dels conreus anteriors.
-que el sòl s'airegi
-que el camp mantingui la humitat
D'aquesta manera la terra esdevé més fèrtil, permetent que la llavor creixi.
3.Com funciona?
Des de temps ben antics, les arades eren arrossegades per animals (bous, cavalls, mules,...). Actualment, però, els animals s'han substituït per màquines (tractors).
4.Petita història d'un gran inventLes primeres arades eren de fusta i eren utilitzades directament pel pagès, o bé aquest les utilitzava amb l'ajuda d'animals. No ens han arribat fins a nosaltres, però sabem que existien en els temps dels primers pobladors perquè les pintures de l'antic Egipte les mostren.
En temps dels romans es va perfeccionar l'arada primitiva, naixent així l'arada romana.
Durant l'època dels castells, un poble del nord d'Europa (els normands) van introduir una sèrie de millores (ferro i rodes) que van fer que l'arada normanda acabés substituïnt a l'arada romana. L'arada normanda permetia fer solcs més profunds, airejant millor el camp i millorant la retenció d'humitat.
Durant l'època dels descobriments l'arada no va patir cap evolució important. Cal esperar fins a l'era de les màquines per copsar algunes innovacions, com l'ús de l'acer i la substitució de la força animal per la tracció mecànica (màquines de vapor, motors de combustió interna) per tal de percebre canvis significatius.
5.L'arada avui dia
Les arades anteriors a l'era de les màquines eren arades que no alteraven massa el sòl. Però amb les innovacions posteriors, les arades van començar a ser més efectives provocant l'erosió dels camps. Aquest assumpte és tant seriós que fins i tot la Unió Europea demana als pagesos que no facin llaurades molt profundes.
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arada_romana#L.27arada_romana Maria Alba Gimeno Sánchez
REDACCIÓN DEL VOLCAN
Primero:cogemos un bote y lo rellenamos por afuera de plastilina tanvien cojemos un plato y lo cororeamos.
segundo:cojemos colorante , vinagre y vicarbonato.
tercero:lo ponemos todo en el bote y....¡lla sale!
¡A QUE MOLA! NATALIA
EXPRIMIDORA
Exprimidor
L'exprimidor o juguera és una màquina simple inventada i dissenyada per a poder extreure el suc dels cítrics: taronges, llimones, pomelos. El disseny permet separar i triturar la polpa de les fruites citades de forma manual i senzilla d'operar. Sol trobar-se aquest aparell construït de diferents materials com: plàstic, cristall, metall, etc.
El principi sobre el qual es fonamenta l'exprimidor és molt senzill: la pressió sobre la superfície de la fruita (pela) juntament amb un moviment giratori, treu la polpa, aquest principi s’anomena Principi de Pascal.
De fet aquesta eina a la cuina no es fa gaire necessària, perquè en molts casos n'hi ha prou amb tallar qualsevol cítric per la meitat i estrènyer la seva flexible pela per a extreure la polpa. Aquesta operació sol fer-se sobre un colador per a recollir les llavors que solen contenir aquests fruits.
Tot i que existeixen exprimidors elèctrics (màquines complexes), l’exprimidor de tota la vida és l’exprimidor manual.
Aquest tipus d'eina sol presentar diferents aspectes, una de les més conegudes a les cuines d’arreu del món té una forma ovalada (similar a un ou) amb rugositats o ondulacions sobre la qual se sol posar una fruita tallada per la meitat, i sobre la qual es pressiona per a extreure la polpa. Aquesta forma oval es troba fixa a una mena de plat encarregat de recollir la polpa sobrant. Alguns d'aquests models solen oferir variants amb recollidor de llavors.
Una altra forma més exclusiva d'exprimidor es pot trobar en una variant per a exprimir llimones i que té una forma més complexa, amb un braç de palanca que permet exercir major pressió sobre la fruita. Aquest exprimidor manté els mateixos principis que els altres, difereix només en la forma elegant de la seva ocupació. Aquest intrument sol ser més emprat a la taula pels comensals, que en la cuina pel cuiner; per aquesta raó solen trobar-se alguns d'ells elaborats de metalls i amb disseny.
1.Què és una "arada"?
Una arada és una eina que fan servir els pagesos per a preparar el camp abans de sembrar-lo.
Ha estat un estri bàsic en la història de la humanitat, ja que s'utilitza des de l'època dels primers pobladors, i en el seu moment va suposar un dels grans avenços tecnològics en l'àmbit de l'agricultura.
2.Per a què serveix?
L'arada serveix per a remoure la capa superior del camp. Així el pagès aconsegueix 4 coses:
-que pugin a la superfície els nutrients soterrats
-que quedin enterrades les males herbes i les restes dels conreus anteriors.
-que el sòl s'airegi
-que el camp mantingui la humitat
D'aquesta manera la terra esdevé més fèrtil, permetent que la llavor creixi.
3.Com funciona?
Des de temps ben antics, les arades eren arrossegades per animals (bous, cavalls, mules,...). Actualment, però, els animals s'han substituït per màquines (tractors).
4.Petita història d'un gran inventLes primeres arades eren de fusta i eren utilitzades directament pel pagès, o bé aquest les utilitzava amb l'ajuda d'animals. No ens han arribat fins a nosaltres, però sabem que existien en els temps dels primers pobladors perquè les pintures de l'antic Egipte les mostren.
En temps dels romans es va perfeccionar l'arada primitiva, naixent així l'arada romana.
Durant l'època dels castells, un poble del nord d'Europa (els normands) van introduir una sèrie de millores (ferro i rodes) que van fer que l'arada normanda acabés substituïnt a l'arada romana. L'arada normanda permetia fer solcs més profunds, airejant millor el camp i millorant la retenció d'humitat.
Durant l'època dels descobriments l'arada no va patir cap evolució important. Cal esperar fins a l'era de les màquines per copsar algunes innovacions, com l'ús de l'acer i la substitució de la força animal per la tracció mecànica (màquines de vapor, motors de combustió interna) per tal de percebre canvis significatius.
5.L'arada avui dia
Les arades anteriors a l'era de les màquines eren arades que no alteraven massa el sòl. Però amb les innovacions posteriors, les arades van començar a ser més efectives provocant l'erosió dels camps. Aquest assumpte és tant seriós que fins i tot la Unió Europea demana als pagesos que no facin llaurades molt profundes.
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arada_romana#L.27arada_romana Maria Alba Gimeno Sánchez
REDACCIÓN DEL VOLCAN
Primero:cogemos un bote y lo rellenamos por afuera de plastilina tanvien cojemos un plato y lo cororeamos.
segundo:cojemos colorante , vinagre y vicarbonato.
tercero:lo ponemos todo en el bote y....¡lla sale!
¡A QUE MOLA! NATALIA
MIGUEL DE CERVANTES
Vida
Infancia y juventud
El lugar de nacimiento de Miguel de Cervantes no está establecido con absoluta certeza, considerándose como más probable que naciera en Alcalá de Henares, dado que allí fue bautizado, según su acta de bautismo, y que de allí manifestó ser natural en la llamada Información de Argel (1580).3 El día exacto de su nacimiento es desconocido, aunque es probable que naciera el 29 de septiembre, fecha en que se celebra la fiesta del arcángel San Miguel, dada la tradición de recibir el nombre del santoral. Miguel de Cervantes fue bautizado en Alcalá de Henares (España) el 9 de octubre de 1547, en la parroquia de Santa María la Mayor.4 El acta del bautizo reza:Domingo, nueve días del mes de octubre, año del Señor de mill e quinientos e quarenta e siete años, fue baptizado Miguel, hijo de Rodrigo Cervantes e su mujer doña Leonor. Baptizóle el reverendo señor Bartolomé Serrano, cura de Nuestra Señora. Testigos, Baltasar Vázquez, Sacristán, e yo, que le bapticé e firme de mi nombre. Bachiller Serrano.5Sus abuelos paternos fueron el licenciado en leyes Juan de Cervantes y doña Leonor de Torreblanca, hija de Juan Luis de Torreblanca, un médico cordobés; su padre se llamaba Rodrigo de Cervantes (1509-1585) y nació en Alcalá de Henares porque su padre tenía entonces trabajo allí; fue cirujano, oficio más parecido al actual practicante que a nuestra idea de médico, y padecía desde niño una extrema sordera, por lo que sus hijos solían acompañarlo a menudo para actuar como intérpretes; Krzysztof Sliwa aporta un documento por el que sabemos que Miguel de Cervantes hizo al menos una vez de intérprete de su padre; don Rodrigo no pudo seguir estudios continuados a causa de su sordera y el carácter inquieto, movedizo e itinerante de su familia, que llegó a moverse entre Córdoba, Sevilla, Toledo, Cuenca, Alcalá de Henares, Guadalajara y Valladolid, que sepamos; sin embargo aprendió cirugía de su abuelo materno cordobés y el padrastro, también médico, que lo sucedió, sin contar con un título oficial. Según Américo Castro, Daniel Eisenberg y otros cervantistas, Cervantes posee ascendencia conversa por ambas líneas familiares. Por el contrario, Jean Canavaggio afirma que no está probado, y lo compara con los documentos que apoyan esta ascendencia sin lugar a dudas para Mateo Alemán; en todo caso, la familia Cervantes estaba muy bien considerada en Córdoba y detentaba allí y en sus cercanías cargos importantes. Rodrigo casó con Leonor de Cortinas, de la cual apenas se sabe nada, excepto que era natural de Arganda del Rey.